Evocar el passat.
La casa rural amb la seva estructura de tres crugies, el gran menjador, els porxos d’estada.

Evocar l'autosubsistència.
L’hort amb les cols, les gallines picotejant, els fruiters en flor.

Evocar la vida a l’aire lliure.
Asseure’s al porxo a menjar, envoltat d’aire, de plantes, d’aromes, de visuals, sense perdre el misteri que guarden les parets gruixudes.

Evocar la sensualitat.
Submergir-se en un món replet de cava, de cortines vegetals, de filtres insinuants, de cadires en flor.

Evocar l’art culinari.
Sobre un suport neutre llueixen els colors, els
sabors, les textures diferents, una preparació
cuidada i laboriosa per un instant de plaer.

Evocar el futur.
On les imatges virtuals i les reals es confonen
i on l’acer substitueix la pedra, el fang, la calç i l’aigua, on l’humit deixa pas al sec.

Evocar el temps.
On la visió de l’instant permet recórrer el
temps en el sentit del passat i en el sentit
del futur en la trilogia menjador, sala i cuina.